Valencià
«Nosâtres, ês valencians, som l'eslabó perdut»
-Sant Joan Fuster
Valencià és qônsevol objecte relacionat directa' o indirectament en Valência.
L'idioma valencià és exactament igual que el català però ""en gràcia"". Este supraidioma(títol només obtingut pel valencià i pel protoindoeuropeu) es troba sols als Països Valencians, a banda del castenallo.
Els catalans senten una sana ənveja per el nostre parlar, ja que és més dolç i agradable a l'""oïdo"" que'l seu subdialecte català.
L'adjettiu[modifica]
Valencià és tot aquell indivíduo que afirma i/o creu ser-ho, independentment de si parla en valencià o no.
Valencià es quansevol persona que relaciona Catalunya en ûs Països Catalans (inexistents o no.
La manera de parlar[modifica]
a la merda
| dolç valencià | |
| A on es gasta | |
|---|---|
| Països Valencians (Valência, Catalunya, Mallorques i allà 'fer la mà) | |
| Coses i casos | |
| Âtres noms | alacantí, bacavés, la morta viva, llemosí, mossàraþ, 'nostra llengua, mallorquí, català, etc... |
| Regulat per | Acadèmia Valenciana de la Llengua |
| Família | Euro-asiàtica
|
| Parlants
- Total (2007)
|
40 milîons (Segons l'AVL).
|
| Codi | ca (ca,ca de la vaca) |
| Tipo d'escrittura | Depén: una pâ l'IEC, un' âtra pâ l'AVL, 'âtra pâ la Valenciclopèdia, 'atra pâ... |
| valenciclopèdia pâ gaviots | |
El valencià és una llengua, idioma, dialecte o assignatura més fàcil o més difícil segons el nivell cultural de qui ho diga; tammé cal dir que no se sap cert si el valencià ve de l'àraþ, de l'hebreu, del llemosí, del català o del xurro, perô dos de les hipotesis més aĉeptães defenen qu'el valencià ve de totes alhora, o de cap d'elles i directament del gal·lés. Un' âtra hipòtesi, formulâ per Darwin i negâ per la Iglésia, diu qu'el valencià descendîx de la mona (de Pasqua, se supon).
En la ""Joke rating language""(la JRL) es descriu al valencià com una llengua per a contar ""tchistes"" inigualable.
En la escala de l'u al deu es califica com a 23/10. Açò fa que ""hasta"" Jaimito Borromeo(en el hipotètic cas de quê sabera paralar) tindria gràcia contant ""tchistes"". L'""andalú"", el seu principal rival, va aconseguir l'any passat la calificació de 21/10, gràcies al renaixement de ""Xikito de la Calçada"". Actualmente el govern andalús intenta planejar un atac contra Xavi Castillo i el ""flare"" que l'imita a La Llosa de Granotes Ranes, per a abaixar la puntuació del valencià.
En cualquier caso sabem qu'el valencià no mos els llevarà ningú, i aixina s'həm de sentir.
Història[modifica]
El valencià l'inventàren els primers primats que habitares sota la fas de Lo Puto Planeta Blau(denominació oficial de la Terra quan, en 2025, Carles Puyol sigua president del planeta). Estos primats, esl fon donat l'idioma pel mateix Altíssim i ell fon qui els donà la terra promesa pera que'l parlaren. En arribar els romans, se l'afegí un noranta per sent del seu cause lèxico-semàntic, i foren els primers que prohibiren parlar-lo ya que segons dien era més difícil que'l llatí. Gràcies a Déu els mossàraps el recuperaren i el parlaren en València, a la que anomenavem Ballansiyyà, que es com s'escribia Valência en el valencià d'aquella època. Emb la conquesta del Rei En Joume ya se pensà en lo pichor i es creguí que s'acabaria la parla de l'idioma valencià, però pera sorpressa dês mossàraps, els que vingueren emb el rei, no s'habien parlar així que li ensenyaren la nostra llengua valenciana. Estos la portaren allà d'on vinguéren i acabà parlant-se en Catalunya i hasta la mateixa Fransa.
Segle XX[modifica]
A principis del Segle XX, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua normativitsà la llengua, emb unes normes molt boniques que prompte foren copiades arreu dels Païssos Valencians. Tot i haver tingut molts problemes en Catalunya on institucions com l'Institut d'Estudis Catalans han fet normatives pròpies allunyades de l'esperit de les originals, la tasca de la llengua seguix sentse aturacións. La major peculiaritat d’aquesta llengua és la llibertat de cada un per parlar i escriure com li doni la real, llibertat reconeguda per les normes de l’Acadèmia i allunyada de rigideses i tesis sense fonament de institucions desprestigiades, sense acceptació científica, com l'esmentat Institut d'Estudis Catalans. D'aquí el seu gran atractiu i l'enorme difusió de parlants a tot l'Univers, inclosa la galàxia d'Andromeda on recentment es va a instal•lar una oficina cultural, virtual és clar però molt activa. Per aquesta raó el Govern de la Generalitat, en un acte valent i decidit encaminat a salvar la llengua minoritària, el castellà que es troba en aquests moments a la vora de l'extinció en aquestes terres, ha optat per utilitzar preferentment esta en el seus actes institucionals. La vitalitat del valencià és tal, que es pot apreciar fins i tot en les províncies del nord, on s'imposa progressivament al vil dialecte barceloní. De tots és conegut les enormes aportacions, pel que fa a lèxic es refereix, de Rita Tracafalla Barberà, eminent lingüista, i les revistes culturals de referència a la capital del Regne com ho són els diferents llibrets fallers.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua[modifica]
L'AVLl, és una institució que vela pel bon ús de la llengua, idioma, dialecte i diasistema valencià arreu dels Païssos Valencians. Ademés organitsa anys, com ara l'Any Teodor Llorente
- IEC
L'Institut d'Estudis Catalans és una institució seccesionista, que treballa pel conreu de les diabòlqiues cultura i llengues catalanes arreu d'uns inexistents Països Catalans. La segua Secció Filològica, normativitsa el valencià i no reconeix el seu nom històric i propugna el fals nom de català pera la llengua valenciana.
Característiques[modifica]
- Utilitsasió de Xé en 1 de cada quatre frasses.
- Les l fer-les ll
- Pronunciasió de la G, la J, l TJ, la TG, la X i la TX com si fora una sola lletra
- Pronunciar la C, la Z, la S, la SS i la Ç com si tammé fora només una sola lletra.
- Parlar com en castenallo pero sense la última silaba.
Usos[modifica]
Se sol usar pera:
- Comunicar-se (de creus capa fora)
- Fer cartellets de falla
o de foguera - Estudiar-lo a coleches i
universitats - Consta que la Xé-neralitat heu ha utilitsat alguna vegà.
- Parlar emb catalans
- Antèndrer la tevetrés(si arribe..)
- Lligar en els concert d' Obrint Nas