SuCietat de les Arts i les Ciències

La ceacé o Societat de les Arts i les sCiències és el nom que se li dona al conjunt educatiu-cultural que mos plantà la Xé-neralitat Valenciana en el final del cauce del riu Túria a tots ês valencians.

El conjunt foun dissenyat per un conjunt d'ordes religiosos entre els quals destaca l'orde de Calatrava, o siga tot blanquet i avanguardiste. Ademés, al seu voltant si feren uns nous barris, com el que envolta l'avinguda de Frànçia o la Ciutat de la Justícia.

Parts de la Ciutat

La ciutat consta de cinc parts:

• Palau de des-Arts, noGestionat per Mayrén beneyto, este Palau, se carcateritza per haver segut ignaugurat abans d'acabar-se, i per ser un dels únics del món que s'ha passat un any sintse fer concerts. Rep el nom de Regina Sofia, en honor a la filosofia emb la qual se tomen tots els que volen comprar abonament el temps q'esperen en la cua. Té el plus de ser aquàtic.

• Le Misfèric Formava part de La Villette, París, Frànçia i es dia La Geode, però ês aficionats q'anaren a vòrer la final del Valência CF contra el Real Madrit tras haver-se decebut se la portaren i la plantaren a la entrâ de la capital valenciana. Ara emb el nom de Le Misfèric que al·ludix clarament son passat françiès la gestiona la Xé-neralitat Valenciana.

• El Museu de les Ciències és com una exposició de Ciència q'organitzà el Gran Túria en el seu aparcament en l'any 95 però en un edifici més bonico i moërn, peò ques pareix a un esquelet xegant.

• Lo Ceanogràfich És una pissina molt gran just al costãet de la sucietat (brutícia) q'estaà plena de pissines. El seu nom vé de l'obra magistral d'En Joanot Martorell Lo Ceanogràfic de la cual vos mostrem un fragment:

• • Així com en la dita ciutat de Valência, trobava-se, ab uns peixets molt macos bonicos, el seu famós Ceanogràfich.

• l'Umbracul El major contenidor cultural del mediterrani en boques de prestigiosos boquistes, és un ret de maies plantoses enredaês creant una merdae a la que anomenen ombra i que ni creixen les plantes ni res magnifica ombra que permet el passeig diari.

Des de la primavera 2007 tammé ne compta emb una terrassa-discoteca pã gente bien.

• La Gora a hui dia encâ estan fenl·lo, però serà aixina com una clòtxina de Lo Ceanografich peò xegant.

• El pont els de Canal Bou li diuen Pont de l'Assut de l'Or (que simbolitza el cost del contxunt)

Palau de les Arts VS Òpera de Sidney

Com el Palau de les Arts no quedava molt bonico decidiren fer-lo paréixer-se més a l'Òpera de Disney Sidney, inundant la part inferior del recinte. Lo malo fon que no calcularen bé l'obra i se'ls inundà la part inferior.

Els voltants

Als voltants de la ceacé, poêm trobar llocs magnífics com l'abans mensionà avinguda de Frànçia o la Ciutat de la Justícia. Ademés hi ha un magnífic centre comercial anomenat El Saler (Centre Comercial) que es construí en mig de l'horta casualment, pocs anys abans de que es decidiren a construír la magnifica ceacé.

Lema

El lema de la ceacé és la ciutat més viva del món encâ que's més usual oïr la ciudad más viva del mundo. El lema fon creat per una agència especialitzada en crear lemes pera ciutats de les arts i les ciències i ha substituït l'anterior molt més original on va a parar! de ciutat, art, ciència

Esdeveniments Aconteiximents

• Se creu que s'hi cellebrà allí el V Encontre de Figures Mundials tot i que no està confirmat apart de ser aón se cel·lebra generalment l'observatori o on se rõen els anuncis de la ford.

• Se cau l'escenari elevable del Palau de des-Arts, se suspén La Bohème (La bohèmia en valencià) i un concert. Temps dedicat en Canal 9 12 segons, a la no-inauguració dia i mig.

• En ottubre s'inunden els baixos amb lo qual s'obliga al tancament del recinte del Palau de les Arts, segons la dona que el porta el nom d'este seria Paló des Agts

Víenculs

Panoràmiques de la ceacé fetes des de l'Umbràcul, n'el Palau de des-Arts en construcció