Senyera

En blau la vertadera, sense ell la històrica, i amb una miqueta d'aire gamberro tots contents Senyera ve de seny, cosa de la qual, tots els valensians, i anes; castelloneqs i enques; i alaqüantins i isnes no en tenim i im.

Ara be, segons unes axscavasions fetes pels voltants de l'hôspital Terra Mítica abanç de que es cobrira tot de ciment per tal de guañyar terrenys al la mar, tal com diu la tradisió holandesa dels polders (invent valencià, que no català) es va trobar a un clot d'oriche klingon un pedás de tela de pana, incrustat amb un pal a modo de pendó amb una merda gegant al mig, l'ancarregat de l'obra (home de terme ell) va voler netechar l'ampastre perque venia a inaugurar-h-o el Saplana i li va pegar una manotá, quedant els quatre asgarrits com a símbol del mesenfotisme dels valençians. La discusió posterior de si porta blau o no s'asplica molt fàsil. La gent que va voler fer negoci amb ella era daltònica, motiu pel qual va afetjir un el color verd que és el original, però el seu fill que era mes burro que manat a fer d'ancarrec va posar el color que ell veia. Després vingueren gafapastas que volien llevar-l-i tot afegitó i va comenssçar la discusió, aixina hasta el dia de hui. Ara, s'ha descobert que el pendón este no fon la senyera històrica, sino la que penjaren els araps a modo de rendició (ahí és res). Per lo qual la senyera histôrica si que ne duia blau.