Paiporta

Atenció atenció! Est' artícul està escrit en apitxat de l'Horta de Valência.

«Això del "Viña", això qui heu paga?»
(El gos de Sant Rock & roll)

«No mos fareu catalans!!!»
(Vicent Doméneck "El Palleter" a les tropes napoleòniques)

Paiporta
Panypuerta

No sé com pegar l'escut
Lema: Si ve'l revisor abaixem en Valência Sud, que he ticat de la zona A.
Predomini llingüistic	Quatre parlen valencià, perô la matxoria són txurros.
Estat	En construcció. La crisis hwa dixat tot parat.
Comunitat Antònima	Valenciana, faltaria.
Pobrincia	De Valência, faltaria.
Regió	Valenciana, faltaria, perô n'hi ha prou d'aficionat al Levante feliz (esta temporâ, qu'estan que se n'ixen).
Comarca	L'Horta Sud, zona AB del metro.
Gentilici	Paiportí/ina, hasta que mos trobe malnom el fundãor.
Població	Ja’n serem més de vint-i-cinc-mil, lo manco.
Superfície	Plana.
Altitud	Depén de si vius en casa o en un piso.

Municipi de la comarca de L'Horta Sud, baix de la capi (casal), i entre les poblacions d’Alfavar (Alfalfa, en castenallo), Benestufes (Vendestufas, en castenallo), Cacarrotxa (Cacarroja, en castenallo), Massacasa (Aúnhayterrenoedificable, en castenallo) i Tiocanya (Pinoycaña, en castenallo).

Es diu que la seua denominació prové del bon tracte que es donava als de fora, perquê sempre həm sigut txent acollidora (de tarontxa, sobretot), i quan la txent venia a demanar hospitalitat, li donaven una punta de pa (més dur qu’els peus de Cristo) i li dien algo aixina com que, ja que tenia menjar, que se n’anara a fer âtres coses per âtres puestos: “pa i porta!”..

Âtra versió és la que defén qu'el poble rebia el nom de Porta, perô va'scomençar a fer plans d'actuació integral a lo béstia, duplicant el seu número d'habitants, i siguent com era la terra dels Pais acabà denominant-se Pai-porta.

Txeografia

Progressa adequãment. A una parâ de metro (encâ que siga a les afores) de la capi (casal) -perô se paga zona AB (cague’n dénia!)-, té un accident txeogràfic qu'el partix en dos: el barranc de Txiva (tammé conegut com el barranc de Corrent (Torrente, el brazo tonto de la ley, en castenallo). Este barranc té dos ponts (“el nou” i “el vell”, oritxinals que són en el poble p’això de ficar noms), i un âtre que no té nom p’anar al poble del costat, eixe dels Císcar al que tant apreciem.

Història

Notable. Des de quê sobre unes alqueries mores, on posteriorment es va assentar el poble, que es va anomenar inicialment Sant Txordi (que matava moros, perô no a estos, perquê de tots es sabut que els moros del poble ənsenyaren al Rei J@ume a parlar en valencià), Paiporta ha sigut senyoriu de Valência, de Txelva, del Psoe i, ara, del Pp, i han passat tal môntonâ de coses, que no hi ha prou əspai per explicar-les en esta petxina... Ah, sí! Un any tocà'l “gordo” de nadal!.

Població

N’hi ha mascles i femelles. N’hi ha una part qu'és més txove i que fa botelló i ruido i n’hi ha âtra que és més vella i s’assenta a pendre’l sol i a mirar algun’obra. Els âtres qu’estan enmig, treballen, o no, i estan a sa casa, quan no ixen, i ixen quan no’stan a casa, bàsicament.

Economia

N’hi ha txent pobra, txent que paga hipoteca i uns quants qu’estan forrats de veres. N’hi ha horta que beu de la sêquia de Faitanar, i es cultiva hortalissa, cítric i flor natural (i uns experiments raros en uns invernaderos que té Ruralcaixa). Tammé n’hi ha indústria, qu’està repartida entre’ls tres polígons industrials del poble (”Alqueria de la mina”, “Pasqualeta” i “Estació”), i tammé té comerços tradicionals (a uno encâ'l coneixen com “el corretxer”), txinos, un Mercatxona i dos Comsoms.

Monuments

A part dels que passen pel carrer i els obrers lis diuen piropos, no n’hi ha massa on elegir:

- Església de Sant Txordi: De mitat del segle XVIII, entre el barroc i el neoclàssic.

- Museu de la Ratxoleria: Un'antiga fàbrica de ratxoles & uns forns on intentes fer coques de Xàbia i es cremen totes. És fàcil de reconéixer perquê té un fumeral molt alt.

- Unes quantes viles d’arquitectura rural de la comarca de L'Horta: Pou de Sant Bernat, Pou de Sant Francesc, Villa Socorro, Villa Amparo i Villa Consuelo, i una casa molt rara a l’entrâ del poble i qu’es cau a trossos, que es diu la “Casa Gris”, que extranyament es de color gris.

Festes

Totes. Estan les de Sant Rock, patró de Paiporta, en la segona semana del mes d’agost, i que no acaben el dia 16, qu'és el dia del sant, sinó qu'al dia següent fan el "Dia del Gos" (de Sant Rock, clar està), on la txent fa'l gos, o siga, res. En estes festes n'hi ha balls, actuacions, concerts de banda de música, dia infantil, sopars populars, tir i arrastre, cavalcâ, processó i focs d'artifici (al migdia, mascletâ, i per la nit, castell).

Tammé es celebra la semana santa i les Falles i tammé fan bous, i totes les âtres festes que puguen existir, i si no se les inventen: ara fan hasta moros i cristians. Jo crec qu’el poble té dos bandes de música, no perquê’s vãen renyir, sinó perquê estâen tan pluriempleães qu’una a soles no donava abast.

Turisme

No n’hi ha. Perô la txent del poble sí qu’en fa, perquê después de Sant Rock no queda ningú i pots aparcar el cotxe on vullgues.

Política monocipal

Les əsquerres són molt d’əsquerres (existix l’agrupació “La Pasionaria”, tammé coneguda com “el bar dels comunistes”, seu d’Eu, i on fins fa ben poc no posãen el nom d’Eu, sinó’l de Pcpv), les dretes són molt de dretes (en el Casino encâ’s pot vore la foto penjâ del caudillo -fa temps que no entre, perô jo hwa vist-, i era un dels pocs pobles on əspañya2000 es presentava a les eleccions, perô ara han renyit i s’han fet falantxistes i independents, que no independentistes), i els nacionalistes són molt poc nacionalistes, o millor, són molts pocs nacionalistes (perô el bloc s’ha colat per ahí en les últimes eleccions). Els que no són d’əsquerres ni de dretes voten al psoe, i els de dretes que no voten falantxista, voten al pp. Âtres es queden a casa i âtres fan versos

Reivindicacions histèriques

Ser zona A de metro, que és més barata que l’AB.

I un ambulatori que no siga declarat en ruïna dos anys después de fer-se.

I, com la resta dels valencians de bé, aulla pâ tots.

Paiportins de renom

-Vicent Doméneck "el Palleter", famós per pegar un crit.

-Bartolo Basta Razona, famós per ser alcalde una fotracâ d’anys.

-Josep Bernat i Baldoví, que com tot lo món sap era de Suecə, perô va escriure un sainet titulat "Un fandanguet en Paiporta", gràcies al qual el poble va guanyar una projecció internacional que no tenia hasta entonses.