Països Valencians

De Valenciclopèdia
Salta a: navegació, cerca
Bandera utilitsà pels partidaris dels PPVV.

Ês Països Valencians són un concepte filològic i cultural q'unix a tots els territoris de parla valenciana. Estos territoris s'extenen des de la pròpia Comunitat Valenciana al País Barceloní i a les Illes Ballears. Sovint se consideren tammé pertanyents a este territori, les zones francessa de la Valência Nort, la franja taronja de l'Aragó, i la ciutat sarda de l'Alguer. Múrcia està fent mèrits per a pertànyer a este concepte diví que són ês Països Valencians i a començat a ensenyar l'idioma âs murcians començant pel Carxe.

Història[modifica]

La primera vegã que fou nombrat este terme fon en la crònica del Rei Joume I del prestigiós historich personatge En Ramón Muntaner:

«Semblava que per aquells paisos [...] valencians vingueren a ajudar-nos i Nós ab gracia e valentia ajudeuloshi.»
(Ramon Muntanersobre les cols de brussel·les)


Clarament el [...] no és més que una indicació d'esta enciclopèdia per indicar q'ahí hi havia un text la meitat del llibre per a ser precissos que no havia de vore res en que nombra âs Països Valencians.

Des d'entonçes han sigut molt utilitsats fins que'l 1918 el malèfic Pompeig Fabra i els seus secuassos inventaren la malèfica fórmula de Països Catalans que nomès els descabellats ara utilitsen dons no és acceptada per cap part de la població dês mateixos i tot respon a un regionalisme català mal entés.

Durant la transició, l'Ajuntament de Barcelona col·locà la Reial Senyera Coronada i Tripartita en la festa de l'11 de Setembre. Immediatament milers de barcelonins s'etxaren a la plaça de Santxaume i lograren cremar la bandera valenciana, l'única històrica de l'antigua corona valenciano-aragonessa.

El Partit Popular de Catalunya utilitzà sovint com tema de confrontació els Països Valencians, en lo q'es denomina Batalla de Catalunya.

Països Valencians polítics[modifica]

Diversos partits apoien la creació política d'uns països valencians com a unitat separâ de la gran i pura Espanya perô estos partits radicals no tenen altes quotes d'acceptació, sobretot a Catalunya el que fa impossible aconseguir els seus objectius.

Ara per ara estos partits són la extinta Vnionis Valentinae, Bloc i Conveniència i Unió.