Pãella
«El meu Vicente fêa unes pãelles pâ cagar-se!»
-La viuda de Sent Andrés Estellés
La pãella és el tema central d'una secta qu'originàriament habitava a la vora de l'abocãor de l'Albufera. Amb el temps, cèl·lules ben organißães de pãelleros van remontar les riberes del Xúquer, el Túria i el Sénia. La secta treballa de forma sistemàtica ês diumenges i dies de guardar, admitîx un número superior d'hòmens que de dones i es caracterißa per un sistema jeràrquic molt laxe, a on to' lo món té el títul de supernumerari o mestre pãellero major i tots fan les millors pãelles.
La pãella és un ritual ben organißat a on es trosseja un animal i li s'afegîx bajoqueta, tomaca, tavella, garrofó i espècies antes de fotre arrosset bomba.
A Barçalona s'anomena paieilla o paieia.
Reformisme[modifica]
Moviments conservãors s'han mostrat crítics amb les noves fòrmules gastães per membres de la secta, perquè s'ha abandonat l'ús de la rata, l'única molleta disponible en l'abocãor, en favor del pollastre o el conill.