Felipe 5º
«Hə əscrit un llibre pâ contar la que mos va fer âs valencians...»
(Quico Mira, sabut professional)
«Âxò cgemeu-ho, que no val pâ ges!»
(Felipe 5º parlant d'ai-Xàtiva)
Xe, Felipe 5º va ser un conegut rei de la família dês Borbons que va guanyar la Guerra de Suĉessió contra ês maulets, que eren els antics catalanistes perô que no sentien a Obrint Nas, sinó a Al Tall. Este rei va cremar ai-Xàtiva perquê estos eren cataluferos i un poquet cabrons i no li volien, aixina que va el tioi li pega foc al poble i xim-pum, més xulo qu'un huit! Si voleu mes informació d'est' home castellanoafrancesat i fill de puta un rato, podeu ascoltar els cedés d'Al Tall que conten coses d'ell i d'ixa epoca tan d'això...
Vida, obr@ i milacres[modifica]
Vida[modifica]
Felipe 5º de Castella i 4rt d’Aragó, el Socarrat segons ês valencians, l'Animós -& mol' mal criteri- segons ês castellans: gabatxo ell de naiximent, en 1700 el van fer rei de les Españyes: va ser el primer Borbón de per ací, i per això les males llengües diuen que li agradava molt bufar-se. En 1746 va passar a millor vida: millor encâ de la qu'havia portat, pâl descans etern d'ell i dês demés.
Ja de xicotet li agradava molt el mar, com a son pare, que per això li dîen delfí. Com pareix ser que la seua professió (rei) no tenia massa futur al seu país, primer perqu'estava to' copat, i segon, perquê ja s'awlorãen que més tard lis tallarien el cap a tots, s'awelo, el rei Sol, el va col·locar de rei en câs veïns, o siga, ací en Valência, puix el que n'hi havia enantes, Carlos 2º li dîen, no estava molt per la llavor de posar-se a fer hereus.
Ja com a rei de les Españyes, el xiquet no s'aclaria molt, però per sort s'awelo, que era mol' més espavilat, li va enviar a uns amics seus pâ que li feren la fãena al xiquet, i aixina va 'nar tirant. Tampoc li agradava molt viajar i, damunt, com ês del PSOE no havien fet encara l'autovia de Levante, ni ês del PP havien fet el'AVE, pos les carreteres eren molt roïns i al xiquet li fêa gossera víndrer a Valência a jurar ês Furs, per això a alguns valencians -cabuts ells- no lis fêa molta gràcia el gabatxo, perô a âtres sí.
Obr@[modifica]
Un dia els anglesos i uns amics seus, que estãen barallats & el' iaio del xiquet, se van enterar que l'emperãor d'Àustria buscava un puesto de rei pâ colocar al seu xiquet segon, que de moment només era arxiduck, i van decidir ajudar-li a 'conseguir el puesto de Felipito. A canvi, només volien que Menorc@ pâ anar a estiuejar, perqu'en Anglaterrɛ plou sempre. Quan el Rei Sol se va enterar, va dir: Sacre bleu! Que s'ho həu cregut vosâtros!, i va enviar tot el'exèrcit gabatxo a ajudar al xiquet.
Mentrimentes, el' súbdits, que ja vêen la que se lis en venia damunt, van haver d'elegir entre l'un o l'âtre, i ací és quan van vindre tots ês lios. En Castella no tingueren massa dubte: en aquell temps se dûen molt bé encara & ês gabatxos, perô en la Corona d'Aragó no ho tenien tan clar i no s'acabãen de decidir. Entonces va vindre un tal Basset -qu'era d'Alboraia, pâ més senyes- i va començar a minjar-los el tarro a vôre si s'adherien a la causa, i va crear ês maulets, que són unos que xillen molt, perô que no fan mai res de profit. Al final, ês de Dénia, qu'eren més xulos qu'un all, van decidir proclamar a l'arxiduck com a rei Carlos 3º, i ja va víndrer to' rodat.
Al principi Felipito s'ho va fer damunt, perqu'els âtres anãen guanyant, perô s'awelo el va posar firme i van girar la tortilla. I aixina va hasta qu'el 25 d'abril de 1707 (que per lo vist va fer bon dia i no va ploure) se va fer la Batalla d'Almansa, qu'és un puesto d'Albacete d'aon, segons Al Tall, sempre vénen tots ês mals. Com va guanyar, l'exèrcit de Felipito se va passejar per estes terres i, entr'âtres coses, diuen que van cremar ai-Xàtiva, i estos ara el tenen penjat.
Una volta reconquistat lo Regne de Valência, Felipito va fer un paperet molt famós i li va posar Decret de Nova Planta. Pareix ser que, a pesar del nom, no té res que vôre amb cap orde de Rita pâ renovar el pont de les flors, sinó que tenia com a principal funció fotre âs funcionaris, que se van haver de posar a estudiar de nou perquê va anular ês Furs d'ací i va imposar les lleis de Castella que, segons diuen, és un país (encara qu'açò últim no està comprovat).
La Guerra de Suĉessió encara va continuar, sobretot & ês catalans, que -com sempre- anãen a la seua, però això a mosâtros ja no mos interessa molt. La qüestió és que Felipito va conservar el puesto, Carlos se va quedar amb el puesto de son germà major, que s'havia mort, i els anglesos van 'conseguir quedar-se amb Menorc@ i Gibraltar, perqu'encâ no sabien qu'en 'cabant els alemans anirien a Mallorc@ i es posaria més de mod@, perô Gibraltar sí que lis va vindre bé més tard pâ fer un paraîs fiscal.
Milacres[modifica]
Solventat el problemeta de la guerra esta es va casar de nou, ara & una italiana, Isabel de Farnesi li dîen. Diuen qu'era molt ambiciosa, perquè li va minjar el tarro al Felipe pâ que lis buscara un puesto de rei al' seus fills, però en realitat la dona no fêa més que continuar la tradició familiar de col·locar âs fills a fer fãena de reis a câs veïns. Felipe 5º, que mai havia tingut molta iniciativa, li va fer cas a la don@ i se va liar a conquistar coses per Itàlia, però els anglesos, que li la tenien jurâ des de la Guerrɛ, li van parar ês peus.
Al final, cansat de la vida tan dura que portava com a rei, en 1724 va abdicar en el seu fill major, que pâ no trencar la tradició gabatxa de la família li dîen Loís, però el tio, qu'era un mala sombra de cuidão, se va morir âs quatre dies i el Felipe no va tíndrer més collons que tornar a donar el callo i treballar novament de rei.Esta volt@, com ja tenia més experiència, va decidir l'home fer una aliança amb el seu nebot, el rei dês gabatxos Loís 15. Amb la seua ajuda va conquerir Nàpols i Sicília, i aixina damunt contentà a la dona col·locant al fill major d'esta, Carlos, com a rei, encâ que no calia que s’haguera molestat tant, perqu'al final va acabar sent ell el rei d'ací.
Ja de més major, gràcies a la gran experiència que havia adquirit este gran home & el Decret de Nova Planta, es va posar de nou creatiu i, entr'âtres coses va inventar els afteràwers, pels que reunia al govern de nit i aixina dormia de dia. Tammé va crear la mod@ del vestit əsgarrat: de fet, li va quedar tan bé que mai es canviava de rob@, pâ desgràcia olfativa de la seua cort, i aixina va anar l'home passant els seus últims anys.
La qüestió és que, en 1746, en Madrið estant, va estirar la pata, dîxant a tots ês fills ben col·locats seguint la tradició familiar, entr'ells al seu fill Ferrando 6º com a rei de les Españyes i, per tant, la dinastia dels Bourbons, que tan bons frûts ha donat des d'entonces, perquè els han aüixat dos vegães i sempre tornen.