Canet d'en Berenguer
Tamé anomená en l'antigort República Socialista Soviètica d'Altabella (que en pau descanse), per tenir alcalde comunista despús 1979 i més pacací VillaBañuelos o Vilanova d'Astroc per ser este xicotet poble el primer escenari on actuà eixe gran prestigitaôr de les finances i el taulell anomenat Enrique Bañuelos, i que per culpa dels catalanistes, amagats sota l'aparensa d'actionnistes virtuosos ja no pot fer paêlles a la Quinta Avenida de Nova Llorq. Cané com li diuen los del Port de Sagunt i demés gent que parle castenallo, era un xicotiu poble on lo més destacable era Casa Roque, on los homens antes d'anar pacal tros es fotien de palometes i carajillos hasta les catxes i lo Castell, caserón en plan Mansión de los Finzi Contini (xé, ja ho sé que la penícul·la és lo Jardín de los Finzi Contini i que ne sabeu molt de sina, que diuen a Barcelona i per ahí, però m'ha paregut ideal dir la Mansión...) que és propietat d'un marquès o conde o jo qué sé quin collons de títol li donaren als seus arrereagüelos i que viu, el molt depravat, a Holanda. Açò va ser fins que feren els blocs de Nova Canet, gràcies als quals els caneteros tenen tota la plaïa encimentada i plena de madrileñs, quan estos tenen festa (les que fa tothom y totadon més San Isidro Lapradort, el Dos de Mallo i la Verbena de la Paloma).
Entre Canet i Nova Canet he ha unes qüantes fanecaês de taroncherars que fan molt i molt feo (fa llauraört!), i que esperem ben aviat siguen arrasaes i en lloch seu s'alcen atrês rascasielos com el que s'ha comensat a fer i que per la mano larga des catalans, jueus, sosialistes i mâçons, s'ha quedat a mig fer.
La patrona ê la Vírquen contra las Fiebres que se selebra ab gran solennitat lo 8 de setembre.