Albalat de Pardines
Albalat de Pardines, conegut popularment per Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera té els seus orígens a l’època pre-romana, i segurament ocupava els pujols més elevats de la població, l'àrea on ara trobem el carrer de la Torreta i els seus voltants, a partir d'aquest nucli trobaríem una sèrie d'aiguamolls, ja que abans d'arribar a Albalat el Xúquer es dividia en dos braços, un dels quals desembocava a l'Albufera. En aquest nucli i pels voltants de la població, han aparegut diverses troballes arqueològiques -puntes d'armes, ceràmica, etc.- que segons Antonio Martínez Pérez:
“...van desde finales del Bronce hasta épocas medievales, pasando por la Cultura Ibérica y la Romanización, extendiéndose por una área que va desde el cementerio hasta la misma población incluida.”(AL-GEZIRA, Núm 1, 1.985)
A més les darreres excavacions portades a terme han tret a la llum un poblat de l’Edat del Bronze Final (s. VIII/VII a. C) que té des d’un primer moment contactes amb comerciants fenicis, que utilitzarien el poblat com un lloc on deixar les seues mercaderies en dipòsit mentrestant es comerciava amb els poblats de l’interior. El fet que s’hagen trobat recipients ceràmics fenicis amb vaixella de producció local han fet que les excavacions d’Albalat tinguen una gran importància per a la investigació sobre els orígens i formació de la cultura ibèrica en les terres valencianes.
Açò ha fet suposar a diversos historiadors que no lluny de la població estava situada la ciutat ibèrica de Sucro, aquesta hipòtesi es troba recolzada pel fet que prop de la vila, al terme de Polinyà trobem una partida anomenada el Gual -etimològicament, lloc per on es pot passar-, hem de recordar que encara no fa molts anys el riu es podia travessar a peu. Però com diu E. Pla Ballester "...por ahora se la ha situado en Alzira, en Cullera y en Albalat de la Ribera, sin que existan razonamientos suficientes para fijarla en ninguno de los tres sitios". (NUESTRA HISTORIA, VOL.1, València 1980), de tota manera es creu que el campament romà que atacà els ibers si que es trobava al poble, així E. Llobregat diu "...Schulten emplaza el campamento en Albalat de la Ribera. .." (NUESTRA HISTORIA, VOL.2, València 1980). De tot açò si que podem afirmar l’existència d'un nucli de població: