Albal
«Ací, el que val, val; i el que no, a Albal!»
(Sant Joan Fuster)
Albal és una monarquia maoïsta anarcosindicalista de caràcter federal, situâ entre les ex repúbliques soviètiques del Carallistan, Sillitistan i Barbate: històricament, Albal sempre ha regat amb auia del Xúquer, aixina que deuria pertenéixer a la Ribera en cónter dâ l'artificial comarca de l'Horta Sudaca.
Geografia[modifica]
Enclavâ nel fangal 'ixe de l'Albufera, la seua orografia és tirant a plana, llevant del montícul a on està la'ermita de Sant' Anna, i la cornamenta de l'alcalde, que tammé tira pac amunt.
Lo seu terme monicipal està ple de tarongers, per a regocijo de les marujes que van depres' a la naranja, encâ que les magnífiques obres de l'AVE estan alleugerant de fãena a estes dones perquê no estan dîxant ni un âbre em peu.
A la mensionâ monarquia maoïsta se pot accedir des del nord, des del sur, des de l'est i des de l'oest, perô sempre per terra, a l'espera de que mos fagen el tan ansiat i esperat Aeroport Internacional d'Albal.
El'accés per carretera és prou bo, llevant de les típiques aglomeracions que se formen en les rotondes de la pista de Silla, coincidint inexplicablment en ês puestos a on se posen les senyoretes 'ixes que fumen. Per transport públic se pot aplegar a Valência gràcies a la companyia d'autobusos Auvaca, a on tenen la política de que si el conductor no te sonriu quan te torna les voltes, te regalen el viatge.
Història[modifica]
Encâ que no ha pogut ser confirmat, alguns historiãors com Paco Porras o Carmen de Mairena troben mencions indirectes a Albal inclús en la Bíblia. La puta de Maria Maddalena o Sodoma i Gomorra podrien ser al·lusions a lo nostre poble. Lo ben cert és que açò sempre han sigut quatre cases mal contães, sinse història i sinse res, destacant per damunt de tot el lema històric d'este poble: «Albal, poble de la «merda». Diferents mandataris pensaren d'utilißar-lo per a una eventual candidatura d'Albal âs Jocs Olímpics, perô finalment desetxaren la idea.
Demografia[modifica]
Encara cabem prou de gent en este poble, perô les apretures en la cola del Mercaxona i en la de l'autobús suggerîxen que la poblaciö està creixquent una barbaritat. En la tabla de devall figura la'evolució de la mateixa:
| 100 a. de C. | 1200 | 1999 | 2014 | 2015 | |
|---|---|---|---|---|---|
| 0 (encâ no existiem, xe!) | 17 (primers poblãors) | 12.673 (el Valência guanya la Copa) | 0 (guerra nuclear en Barbate) | 2 (primers descontaminãors radiactius) |
Economia[modifica]
L'estraperlo, la droga i el tràfic de mandarines són les principals fonts de financiació del poble a demés del ladrillo, perô això ja queda per a gent de mes alt nivell.
Monuments[modifica]
Llevant de dos ties bones que viuen ací, el poble no té molts monuments destacables a demés de la torre àrab, de clar estil barroco.
Festes[modifica]
- Falles: del 15 de febrer (que ja estan donant pel cul amb ês putos petardos) al 19 de març.
- El Botelló: de l'1 de giner al 31 de desembre.