əi-Xàtiva

De Valenciclopèdia
La revisió el 09:05, 9 maig 2023 per Leonel Sohns (discussió | contribucions) (Es desfà la revisió 9036 de Internacional Mágica (Proud to upload images about Brazilian culture) (Discussió))
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Valenciclopedisme Atenció atenció! Est' artícul està escrit en socarrat əi-xativí.

«Il fait chaud ici...»
(Felipe 5º, només aplegar)


Xe, əi-Xàtiva és la capital de la comarca que du el seu nom (l'Hort@ d'əi-Xàtiva) i, per assimilació, de la Costera de Ranes, la Vall de Montesa i la Frontera del Xúquer, lo que costituïa -més o manco- la seu' àrea històrica d'influència; actualment, la seua importància és tan gran com la'estatura del seu popular alcalde: és dir, una merdɛ.

Toponomàstica xativina[modifica]

Oficialment, para l'AVL el nom d'əi-Xàtiva és com el pronúncien for@ d'ixa zona d'influència: Xàtiva (aixina, a seques!); alternativament, ês catalans de l'IEC diuen qu'el nom d'əi-Xàtiva va víndrer quan J@ume 1er, per la dificultat que tenien para pronunciar paraules mossàraþs com «ai-xarop» o «ai-xeringa», perô 'ixes teories panmossaraþistes cau per ella mateixa ja qu'əi-Xàtiva hi ha qui ho pronúncia «ai-Xàtiva» o «ei-Xàtiva».

Més tard, əi-Xàtiva ha donat nom a âtres coses com la'Isla d'əi-Xàtiva en Argentina, l'antiga Pobríncia d'əi-Xàtiva o el vent Xativí.

Històri@[modifica]

Fundâ pels neardentals & el nom de Cova Negra, refundâ pels íberos com a Nueva Colonia d'ai-Saitabis, pels romans com ai-Saetabis Avgvsta, pels moros com al-Xàteba i ja pel rei J@ume com əi-Xàtiva. Andespués van tindre lloc les Germanies. I en cabant hasta l'any 1707 no va tornar a passar res destacable; después de la Guerra de Suĉessió, Felipe 5° la va cremar, va esperar els anys que diu la lei i va fer un P.A.I. pa fer la'urbanißació Nueva Colonia d'ai-San Felipe (en castellà en l'original): per esto, els d'əi-Xàtiva es diuen socarrats. Des d'entonces el tenen penjat pac a baix pâ que puga vôre bé el solar que tan' li va costar d'urbanißar.

Hui en dia destaca d'əi-Xàtiva les corregudes en el marc incomparable de la seua plaça de bous (qu'és la més gran del mon, no s'ha omplit mai), la fira d'animals i d'índios, el parque natural de Bixquert, el cudol dês rojos catalanistes, un grapat d'əsglésies, l'imperi aborigen-americà del camionero Pidal i la seua maravillosa hort@ & dolça awlor a allet tendre, tomatos i melons d'Alger. Actualment, el' socarrats són coneguts com a «rustits» en homenatge al seu millor alcalde, l'entranyable Alfonso Rus.

Socarrats Rustits d'əi-Xàtiva[modifica]

[[Imatge:Socarrats.jpde la ciutat

Vincles de for@[modifica]