Valenciclopèdia:Petxina a prova de pixorros
Salta a la navegació
Salta a la cerca
- Toni, dîxa la lləgona;
- no penses en treballar:
- anem-o-ne a Carcaixent
- a vôre el gran centenar.
- Els que vingau a les festes,
- repareu en lo qu'es fa
- i no se n'aneu demà
- fets uns burros i unes bêsties.
- Com un albercock madur
- estàs mirant la funció,
- sinse parar atenció
- en el pa qu'es va fent dur.
- Per lluir el centenar
- i no apurar molt la bossa,
- degueu le dones filar
- en una bona filosa.
- Tots aquells que molt s'alegren
- al fer el Dimoni carasses,
- és per que són de males races
- i en un tot a ell li semblen.
- Ja està la festa completa,
- ningún burro falta ja,
- perqu'un burro un que faltava
- llegint la quarteta està.
- Xiques, a matar pollastres;
- deixen-se el monyo per fer,
- eixa que avente el brasser
- i a pelar-los estes tres.
- Tots en les boques obrides
- Escoltaren satifets
- La música y tabalets
- I les panches tindrem buides.
- Si a Aigües Vives voleu
- la image hermosa admirar,
- a Carcaixent camineu,
- que molt tindreu que contar.
- Quant estiques en juí,
- si veus el conte estret,
- əmparat en Micalet,
- qu'ell te obrirà el camí.
- Deixa la fãena, borinot,
- i en este tan gloriós dia
- festeja de bon cor
- a la imatge de Maria.
- Si después d'estes pomposes festes,
- vols lograr la hermosura del cel,
- encâ qu'el Dimoni el moleste,
- digues en fervor «viva sant Miquel!»
Dècimes[modifica]
- Des d'este carro triümfal
- vaig repartint alegria,
- pues en este grandiós dia
- és un plaer sinse igual;
- Vol el poble, molt marcial,
- s'obsequie a nostra patrona
- i tammé a tota persona
- de qônsevol condició:
- per a tan santa funció
- exigixc bona limosna.
- Un dia, un criat, llaurant
- baix d'una olivera bella,
- pegà una puntâ la rella
- i el parell s'agenollà;
- prengué l'aixada i cavà
- creent que era una arrel,
- I queda ert com un gel
- aquell pobre llaurãor
- al vôre el gran resplandor
- i aquella reina del cel.
- Si, en ocasions aflictives,
- acudiu tots molt contrits
- demanant arrepentits
- a Maria d'Aigües Vives,
- ara no són rogatives
- lo que demana la gent,
- pues volen que Carcaixent
- faça pêdre lo cervell
- a l'awelo i, al novell,
- que no li'n quede un argent.
- Al mirar-vos ací dalt
- revestits de gran pompa
- i redoblar el tabal,
- pues este carro triunfal
- de tots s'emporta la palma;
- ànimo, y valor en el'alma,
- qu'el sols nom de centenar
- deu als jóvens alarmar
- i als vells fer pêdre la calma.
- Llaurãors qu'esteu sembrant
- vingueu ací en bona fe,
- pues que d'Aigües Vives ve
- la salut a vostre camp
- Recordeu ja pues la fam
- Qu'en alguns temps se passa,
- I estem en lo cas ja,
- Que, passant aquelles ànsies,
- doneu les degudes gràcies,
- a la font que 'os remedià.
- Desterrant mals esperits
- va Miquel en alegria,
- i darrere ve Maria,
- qu'abomina als pervertits;
- soles als arrepentits
- alegre deixà passar,
- per a que puguen pregar
- en la funció d'estos dies,
- i, en devoció, admirar
- a Maria d'Aigües Vives.
- Acudiu, enamorats,
- en les sabates ben netes
- o, si no, en espardenyetes,
- i de roba ben asseats:
- 'os quedareu encantats
- al sentir tan' de tabal
- i tanta veu marcial
- que li està donant els vives
- a Maria d'Aigües Vives,
- qu'és la nóvia principal.