Valenciclopèdia:Petxina a prova de pixorros

Toni, dîxa la lləgona;

no penses en treballar:

anem-o-ne a Carcaixent

a vôre el gran centenar.

Els que vingau a les festes,

repareu en lo qu'es fa

i no se n'aneu demà

fets uns burros i unes bêsties.

Com un albercock madur

estàs mirant la funció,

sinse parar atenció

en el pa qu'es va fent dur.

Per lluir el centenar

i no apurar molt la bossa,

degueu le dones filar

en una bona filosa.

Tots aquells que molt s'alegren

al fer el Dimoni carasses,

és per que són de males races

i en un tot a ell li semblen.

Ja està la festa completa,

ningún burro falta ja,

perqu'un burro un que faltava

llegint la quarteta està.

Xiques, a matar pollastres;

deixen-se el monyo per fer,

eixa que avente el brasser

i a pelar-los estes tres.

Tots en les boques obrides

Escoltaren satifets

La música y tabalets

I les panches tindrem buides.

Si a Aigües Vives voleu

la image hermosa admirar,

a Carcaixent camineu,

que molt tindreu que contar.

Quant estiques en juí,

si veus el conte estret,

əmparat en Micalet,

qu'ell te obrirà el camí.

Deixa la fãena, borinot,

i en este tan gloriós dia

festeja de bon cor

a la imatge de Maria.

Si voleu que Toni

'os lliure els animals

de febres i âtres mals,

no doneu gust al Dimoni.

Si después d'estes pomposes festes,

vols lograr la hermosura del cel,

encâ qu'el Dimoni el moleste,

digues en fervor «viva sant Miquel!»

Dècimes

Des d'este carro triümfal

vaig repartint alegria,

pues en este grandiós dia

és un plaer sinse igual;

Vol el poble, molt marcial,

s'obsequie a nostra patrona

i tammé a tota persona

de qônsevol condició:

per a tan santa funció

exigixc bona limosna.

Un dia, un criat, llaurant

baix d'una olivera bella,

pegà una puntâ la rella

i el parell s'agenollà;

prengué l'aixada i cavà

creent que era una arrel,

I queda ert com un gel

aquell pobre llaurãor

al vôre el gran resplandor

i aquella reina del cel.

Si, en ocasions aflictives,

acudiu tots molt contrits

demanant arrepentits

a Maria d'Aigües Vives,

ara no són rogatives

lo que demana la gent,

pues volen que Carcaixent

faça pêdre lo cervell

a l'awelo i, al novell,

que no li'n quede un argent.

Al mirar-vos ací dalt

revestits de gran pompa

i redoblar el tabal,

pues este carro triunfal

de tots s'emporta la palma;

ànimo, y valor en el'alma,

qu'el sols nom de centenar

deu als jóvens alarmar

i als vells fer pêdre la calma.

Llaurãors qu'esteu sembrant

vingueu ací en bona fe,

pues que d'Aigües Vives ve

la salut a vostre camp

Recordeu ja pues la fam

Qu'en alguns temps se passa,

I estem en lo cas ja,

Que, passant aquelles ànsies,

doneu les degudes gràcies,

a la font que 'os remedià.

Desterrant mals esperits

va Miquel en alegria,

i darrere ve Maria,

qu'abomina als pervertits;

soles als arrepentits

alegre deixà passar,

per a que puguen pregar

en la funció d'estos dies,

i, en devoció, admirar

a Maria d'Aigües Vives.

Acudiu, enamorats,

en les sabates ben netes

o, si no, en espardenyetes,

i de roba ben asseats:

'os quedareu encantats

al sentir tan' de tabal

i tanta veu marcial

que li està donant els vives

a Maria d'Aigües Vives,

qu'és la nóvia principal.