Valenciclopèdia:Beceroles
 |
Atenció atenció! Est' artícul està escrit en ortografia roscana. |
«Hi ha qui parla com si escriguera;
jo ho escric com si parlara...»
(Toni de l'Hostal, escrittor-parlãor)
Xe, la Valenciclopèdia gasta un conjunt de beceroles conegudes com a «ortografia roscana»: bàsicament, un grapãet d'acentos raros i un parell de lletres exòtiques que servîxen, més que res, pâ representar 'ixa manera de parlar tan «dolça» que tenim ês valencians:
Primer de tot[modifica]
&[modifica]
La joya de la corona: pâ əstalviar-mos la discussió històrica que si amb o en (i tinguent en cónter que per la VallDigna de la Safor diuen «an» i en Catalunya ho fan al rəvés), la Valenciclopèdia utilißa & (pronunciat «an» o «en») per cónnter d'amb (o en ves de en si l'əscrit és en català):
Alternativament, si voleu tammé podeu gastar-ho pâ nomenar duos còmics famosos:
Bocalisme[modifica]
No, no mos ham enganyat: se diu «bocalisme» perqu'ho fem & la boca; clar, que tammé podria dir-se «boculisme», perquê hi ha cada u per ahí que pareix que parle & el cul...
@[modifica]
L'arrova s'escriu & Alt Gr i el 2, i és ideal pâ representar la forma de parlar en algûs pobles com Alberick, Castelló dês Tatxonets, Muro, Pego o ai-Xàtiva, que pronúncien la A com si fóra una O, igual qu'en occità:
O tammé pâls âtres casos pareguts:
â[modifica]
La A francesa ix apretant majúscula i l'aĉent awert (`); servîx pâ quan mos berenem alguna consonant com, per exemple, la D a final de paraula entre dos A:
- albâ, baquinâ, cremâ, dansâ, entrâ, əspardenyâ, 'esprâ, fideuâ, guitarrâ, mascletâ, trompâ, vesprâ...
De la mateixa manera, pâ quan mos mingem la L en «âtre» i el' seus derivats:
- âtre, âtra, âtres, âtri, âtrament, nosâtres, vosâtres...
Atenció a les variants col·loquials de «nosâtres» que, com a tal, deurien escriure's en cursiva:
Igualment, a on no pronunciem la U de darrere d'una Q:
- qâlitat, qâsi...
De la mateixa manera tenim d'escriure la contracció de la preposició «a» i l'artícul:
- âs, pâs...
Per últim, tammé servîx pâ escriure la preposició «per a»:
ã[modifica]
La A portuguesa se fa apretant Alt Gr + 4, i servîx pâ quan mos berenem una consonant o dos; regularment, la D entre una A i un'âtra vocal:
- pãella tammé deuria portar la portuguesa, ja que ve de padella, qu'alhora ve del llatí patella
Lo mateix qu'ací dalt, perô pâs noms d'oficis i tot això:
- afilãor, cantãor, əsmolãor, llaurãor
En âtres casos és la lletra R (entre âtres) la que desapareix:
I tammé la V nel Pretèrit Imperfet:
- anãen, baixãen, pujãen, tornãen...
O en casos com este:
- cãe (cap de)
I, ja per desfici:
- fãena, el Mãestrat...
ə[modifica]
Primer que res, a principi de paraula en paraules impronunciables d'âtra manera:
- əs-començar, əscola, əspardenyâ, əstall...
En 'cabant, pâ 'senyalar les E que pronúnciem com si foren A:
- llənçol, səncer, sən' Pere...
I tammé pâ representar (o pâ burlar-se de) com parlen en la baixa capital de la Ribera 'l Xúquer o en ai-Xàtiva:
ɛ[modifica]
Pâ representar com parlen en la baixa capital de la marjal pegolivina:
- Olivɛ...
En este cas i l'anterior es pot gastar el símbol de l'èuro pâ əstalviar-se maldecaps...
ê[modifica]
La Ê francesa se fa igual que la Â, i servîx principalment pâ quan desapareix una S en 'ixes paraules:
Tammé pâs derivats de quê i âtres paraules que no pronunciem com diu el'acent original:
- êpoca, quê, per quê, perquê, sêrie, Valência...
ô[modifica]
La Ô portuguesa pot servir pâ indicar la caiguda de la T en algunes parauletes com:
- môle, rôgle, rôllo...
Igualment, a on no pronunciem la U de darrere d'una Q:
- qônsevol (tingau present que la cursiva és per la incorrecció en pronunciar-ho quansevol en cónnter de «qualsevol»)
û[modifica]
Igual qu'amb la A francesa, ací mos indica la desaparició d'una G en estos casos:
- aûlla, jûar, eixûar, enjûassat...
Això pot ser una jûâ fosca en casos com este qu'acabeu de llegir...
w[modifica]
La W gal·lesa l'amollarem a on pronunciem una O com si fóra una U, com fan ês catalans:
- Jwsep, pwguera, vwllguera...
ý[modifica]
La Y aĉentuâ només servîx que pâ roscanißar algûs noms forasters:
Consonatisme[modifica]
No, tampoc mos ham enganyat ací: és que les consonants estan sonães...
ĉ[modifica]
La C de l'esperanto servîx pâ quan pronunciem dos C com si foren una sola en paraules com:
- aĉent, aĉeptar, suĉés, suĉeït, suĉessió...
ck[modifica]
La CK a l'estil dês ianquis va de cine pâ representar lo qu'antigament s'escrivia amb CH i que hui en dia dóna prou pel sac en interpretar-ho com si fóra castellà:
- Alberick, Albuixeck, Alfàndeck, Ausiàs Marck, Benllock, Domêneck, Lluís Llack, Penyal d'Ifack, sən' Rock, Puig Antick, Tirant lo Blanck...
ð[modifica]
La Ð nòrdica de moment només qu'aprofita que pâ escriure el nom d'un poble (Madrið) qu'alguns pronúncien acabat en T (Madrit), âtres en Z (Madriz) i, originàriament, sense res (Madri'). Ara, si teniu collons d'empastrar-vos en casos com estos, avant:
Ah, bueno, i tammé en majúscula en el' siguients casos:
k[modifica]
La K de kilo és ideal pâ totes 'ixes əspardenyães que duen una G, una H o una J aspirâ, qu'hasða fa quatre dies eren impossibles de pronunciar per un valencià:
ł[modifica]
La Ł polaca servîx pâ sustituïr la T del pronom del mateix nom, perô en la forma normativa, qu'en ês puestos a on encâ la gasten ho pronúncien «el» (llevat de puestos com Banyeres, Beniatjar o Llutxen', qu'ho pronúncien «es»):
- «Eł vull, eł vull, eł vull i eł voldré
- perqu'eres bonica i en tu em casaré...»
mm[modifica]
En casos a on mos mingem alguna lletra qu'anava davant d'una M, la dupliquem pâ fer notar la desaparició:
- tammé...
nn[modifica]
Igual com l'anterior, pâ quan per cónnter de dir «compte» diguem això:
- cónnter (va en cursiva si final afegiu una R)...
ñ[modifica]
Per contra de lo que podria pensar-se, la Ñ pot servir-mos pâ sûstituir dos L en ês casos estos:
- ñəganyós, ñenya...
ñy[modifica]
En un âtre cas de parodiatge, podem gastar la Ñ clàssica pâ escriure aquelles paraules o espardenyães que vinguen d'Almansa, com:
ß[modifica]
La ß alemana no se pot fer & un teclat valencià normal i corrent, aixina qu'haureu de copiar-la, escriure ß o apretar Alt i 225 en el teclat numèric (Opció i S si eres un macaddicte); servîx pâ sûstituir les TZ dês verbs que tanta quimera donen, i que regularment solem pronunciar com a S (siga sorda o sonora):
- analißar, civilißar, roscanißar, valencianißar...
No aixina a on sí qu'es pronúncia la TZ:
þ[modifica]
Influenciats per la toponímia alfarbina, la Þ seria una solució de consens pâ les B que pronunciem com a P:
q[modifica]
La CQ solta a final de paraula apareix en paraules que vénen d'âtres idiomes com el'àraþ, encâ qu'és especialment interessant gastar-la pâ la paraula bloq, aprofitant que no pareix haver massa consens entre si escriure bloc o blog:
- al-Azraq, bloq, Iraq, riq, xarq al-Andalus...
qu[modifica]
La conjunció «que» s'apostrofa davant de vocal, igual qu'en occità o en francés, tallant rãere de la U:
- qu'a, qu'en, qu'este, qu'ho, qu'ixe, qu'u, qu'una...
tt[modifica]
Igual com passa amb la doble M en «tammé», perô ara perquê mos berenem un' âtra lletra, en este cas una C:
w[modifica]
La W tammé podem gastar-la pâ representar la O semiconsonâ quan en castellà posarien una U:
De la mateixa manera, pâ representar la U semiconsonâ en [[Valenciclopèdia:Barbarismes|əspardenyães], mai en ês casos ja contemplats per la normativa com diwen, mewa o tewa:
- wai, wau, (a)welo, (a)wela...
y'i[modifica]
La Y convé gastar-la quan fem una I semiconsonâ per anar davant d'un' âtra I (en ês casos a on en castellà escriuen una E), com per exemple:
- ...y'imatges