Sənt Joan Fuster
«Cristo!»
-Sant Joan Fuster
Sant Joan Fuster, patró dels assagistes i -per extensió- dês valenciclopedistes, és el sant més famós del santoral valencià i valenciclopèdic.
Vida[modifica]
Naixgut a Suecə el 23 de novembre de 1922 en el si d'una família carlina, i batejat cristianament i catòlica amb el nom castellà de Juan de la Cruz Fuster Ortells (Fuster per part de pare, Ortells per part de mare), la seua infància va trâscórrer tranquil·lament mentre assistia a les classes âs flares del seu poble, ês quals li van inculcar el sentiment patriòtic de quê faria gala uns anys més tard.
Cal dir que Fuster va viure una vida i va morir una mort totalment cristianes: a banda de lo qu'ham dit en el pàrrafo anterior, va practicar la caritat amb tots ês pobrets qu'anãen a demanar a sa casa, va cuidar âs seus pares en la vellêa, va guardar el celibat i va estar associat a la cooperativa Unió Cristiana de Suecə, presidida pel seu amic Paco Burguerə.
Obra[modifica]
Encâ que la part més coneguda de la seu' obra són els assajos i, concretament, el seu famossísim Nosâtres ês valencians, Fuster tammé va cultivar un gènere tan injustament infame com és la crítica musical, i aixina va escriure introduccions âs discos de Ràimon, Ovidi Montllor (quant encâ no era sant), Al Tall, Carles Barranc i ês Pavesos; sobre aquell primer va arribar a escriure un llibre sancer l'any 64, i tot. Esta relació amb la cançó tammé va fer que Lluís Llack o els d'Inhòspia li musicaren algun poemeta.
Milacres[modifica]
El cèlebre suecà va ser protagonista de vàrios milacres en vida, la qual cosa va possibilitar la seua canonißació immediata, a îstàncies del pare 'Liseo Climent: per això, un retrato del sant presidîx cada un del' seus Casal Joume Faller.
- Va revolucionar tot un poble només amb la seua ploma
- Va ser cremat en a manta 'falles
- Va sobreviure a un atentat amb bomba a sa casa l'11 de setembre de 1981
Actualment, i sobre estar mort, s'apareix l'últim dijous de cada mes a les cases de tots el' suecans, nel pôgrama Mãemeua! de Tele Suecə. [NÉTES DE FUSTER]
Hi ha alguns carrers als pobles rojos amb el nom de Carrer de Juan Carpintero (Potser es refereixen a ell).