País Valencià
«Xe, collons, quê bonico!»
-Sant Ovidi Montllor
"País Valencià" és el nom d'un opuscle escrit per Sant Vicent Ferrer a imitació de la "Utopia" de Sant Tomàs Moro Musulmà. El cas és que Sant Vicent ja havia mort quan Sant Tomàs escrigué Utopia, pero ell era aixina de miraculós i si tenia el do de llengües i de la ubiqüitat... pos això de la imitació a priori pâd'ell era com alenar.
L'obra es dividîx en dos llibres (que no està mal pâ ser un opuscle):
Llibre primer: introducció i diàleg[modifica]
Introducció[modifica]
La introducció és una carta (de conya) que envia Sant Vicent a un amic seu alemany que, encara que no te ni puta idea de Valencià l'antén perfectament (un âtre miracle del sant, qu'estava l'home que se n'îxia).
Diàleg[modifica]
La segona part del llibre primer és un diàleg entre Sant Vicent, l'amic alemany i un explorador noruec (que tampoc dispara una en valencià, pero antén a Vicentico com si este fóra de la mateixa regió de Sør-Trøndelag on es crià). Esta part és una rajola infumable qu'acaba quan el noruec, después de fotre's un parell de botelles d'herbero, més borratxo qu'un cep (apunta't esta, Toni), amolla que si le conviden a un'âtra botella, però d'aquavit, lis descriu un lloc meravellós que s'ha trobat en una de les seues exploracions: el País Valencià.
Llibre segon: descripció del País Valencià i epíleg[modifica]
Descripció[modifica]
Ací el noruec, que degut als efectes de l'herbero combinat & l'aquavit ja parla valencià pels descosits (fent harmonia vocàlica, això sí), descriu, entre singlots, el País Valencià de marres:
- És una societat justa, fraternal, igualitaria i tolerant.
- El treball és obligatori i igual per a tots (l'aigua també)
- L'educació i la sanitat són universals, públiques i de qualitat (aixina com els tratges)
- No hi ha propietat privada ni diners
- Els càrrecs són per elecció i, fins i tot, dimitîxen quan fan alguna cosa que no està bé.
Epíleg[modifica]
En l'epíleg Sant Vicent conta que el norueg se'n va a casa en taxi (li lleven les claus del carro, pel que puga passar) i mentre tant l'alemany i ell se queden comentant que l'explorador té molta imaginació i que tant d'aquavit acabarà & el seu fetge.
Repercusions de l'obra[modifica]
Encara que queda clar que se tracta de la descripció d'un lloc imaginari, la influència de l'obra fou tal que molta gent (bé... dîxem-lo en un grapat) se dedicà a buscar el país en qüestió i se sospita que, inclús hui en dia hi ha algú que encâ està buscant-lo.