Mislata
«Mislata ja no és Mislata...»
-Sant Joan Fuster, sociòleg
«Al passar per la Creu de Mislata, guarda la capa»
-Sant Enric Valor, Rondalles Apòcrifes de Les Canyes
| |||||
| Lema: Ie!, mos baixem a Valência?
| |||||
| Predomini llingüistic | Els de la Viquipèdia diuen que Valencià, però això en perquè ni s'han passat. | ||||
| Estat | Lamentable | ||||
| Comunitat Antònima | Paradoxalment perteneix a esta la Nostra Comunitat i és, a la vegâ, capital de Castella-la Taca | ||||
| Pobrincia | Disputada entre Conca i Albassete | ||||
| Comarca | L'Horta de Valência per a alguns i per a âtres El Racó de Mislata (territori exempt castellà-manxec format per Mislata, Quart de Poblet, Txirivella, Manises i Paterna) | ||||
| Gentilici | Esperant a que l'expert (el fundãor) trobe el malnom corresponent. Si no... pos mislater | ||||
| Població | quarata-tres mil i pico | ||||
| Superfície | Poc més de dos quilòmetres quadrats | ||||
| Densitat | Feu la divisió i flipeu | ||||
| Altitud | Una poqueta més que la Capi... (vôre el lema) | ||||
Municipi de la comarca de L'Horta sense cap horta, ni campet, ni llauraôr, ni res que justifique tal pertinença... on els tarongers es planten en els carrers, entre cotxe i cotxe, perqu'és l'únic puesto on caben.
Geografia[modifica]
Al costãet mateix de Valência capital, no té més qu'un parell de quilometres quadrats, això sí, ben farcidets d´humanitat. El relleu és pla, cosa que no acaba d'agradar a l'actual alcalde del PP. Al nord està el vell llit del Túria, zona turística coneguda com Les Canyes o la Hiperdrogueria; al sud trobem el llit nou i Txirivella; a l'est la capi casal i a l'oest un poblet que no m'anrecorde jo ara com es diu.
História[modifica]
Els primers pobladors varen ser els moros, que portaren el regadiu, les aspardenyes de careta, els saragüells i, com tot lo mon sap, el valencià. Entonses era poc més qu'una alqueria i es dîa Al-Manzil'Ata, que vol dir "l'hostal de l'Ata" en valencià arcaich, i a l'amo li dîen Ata de l'Hostal.
Una atra versió molt estessa entre la població local, fa referència a que ací fon on se celebrà el primer concurs de bellêa del món, MissLata ( ڜڡڒڧۍۓ / al'missil-atiabona ), que en àrap antic volia dir Tia Bona.
En después vingueren els cristians en Joume 1er però no els agradava molt la merda poble qu'encâ era i els moros continuaren vixquent hasta la seua expulsió. Mentrimentres els sarraïns montaren una acadèmia on anaven a ansenyar-se valencià uns de Lleida que s'havien quedat a viure en la Capi (Casal), aixina que quan enviaren a pastar fang als moros, els cristians que arribaren ja parlaven esta llengua.
El poble continuà sent una merdeta de res hasta la gran explosió demogràfica dels anys 60 i 70. Entonses va ser quan la població aûmentà de forma exponencial degut a l'arribada en tromba de milers de persones de fora. Estos ja parlaven âtra llengua, el castenallo, i mai no s'ansenyaren el valencià, perquè dîen que no servia pâ res.
L'any 2007 una corredera de terra dixa al municipi sinse una de les entrães fent que's colapsaren les âtres havent la gent d'acampar a les afores de la ciutat per fer la nit. S'estima que les obres estiguen acabades pâ un més abns de les eleccions.
Població[modifica]
Els quaranta-i-pico mil habitants de Mislata es distribuîxen aixina:
- Els nadius.
Una minoria caracterißâ per parlar valencià en la intimitat i per la seua endogàmia.
- Els de fora.
La gran majoria. Sempre parlen castenallo i els fot molt que els seus xiquets hasquen d'estudiar valencià en l'ascola.
- Els entreverats.
Molt minoritaris a causa de l'endogàmia dels nadius. En quansevol cas, sempre acaben parlant castenallo, independentment de si és la mare o el pare qui es nadiu o forani.
Turisme[modifica]
Mislata ha ant consolidant-se com a vila turística en els últims anys. De fet podem vòrer com el seu excellentíssim ajuntament ha anat modernißant la vila en este sentit.
Destaquen el complex de Les Canyes, just al costat del Parc del maldecapçalera, l'Institut Nº4, el Passatge Mislata, o les noves estacions internacionals de ferrocarril.
Ademès Mislata, compta amb un casino de molt bon vòrer, en el cual destaca la seua segona planta, decorada en la seua fatxada per excel·lents artistes del municipi. La Casa de la Dona és un bon exemple d'utilitat en quant a serveis servicis se referix.
Moviments Nacionalistes[modifica]
El barri del Quint ha volgut declarar sa independència tot i que encâ no ho ha aconseguit, es planteja un referèndum per a l'any 2167. Tot i això el Front de Lliberament Quintià segueix lutxant empleant la violència pâ'conseguir la independència de la zona.
Les relacions en âtres moviments independentistes és evident i la polecia, que no està fava, antes que la cosa empitjore, ja s'ha ficat mans a l'obra [1].
Deports Locals[modifica]
El poble gossa de molts deports locals propis de la terra tot i el que més destaca és el Vale-tudo (en valencià i oficialment val tot)
Mislaters de renom[modifica]
- Manuel Marzal, el Xiquet de Mislata, cantãor d'estil
- Pirotècnic Gori (en realitat dinastia dels Goris): Agüelo, pare, fill... tots es diuen Gregori (Gori) i tots i s'han dedicat a fer mascletães de les que fan ausães de roïdo.
- Miquel Navarro, escultor famós per la Pantera Rosa, el Parotet Blau i el Pirulo Rovellat (este últim en Mislata); i tammé per no llevar-se la gavardina ni en estiu.
- L'Esquarterãor de Mislata, que ni era de Mislata, ni perpetrà el crim en Mislata, ni res de res... però el malnom agradà als mitjos, veges tu.
- Mercedes Milà, no és de Mislata però és molt amiga de l'alcalde.
- El terroriste txetxè del Quint (vore nota 1).
- El pikoleto assassí.