Llista de reis de Valência
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 |
Atenció atenció! Est' artícul està escrit en valencià valenciclopèdic. |
«Vixca el rei i muiga el mal govern!»
(crit popular i revolucionari)
«Es para mi motivo de una honda satisfacción…»
(Juan Carlos de Bourbon)
«El rei ha mort! Vixca el rei!!!»
(un fan d'Elvis)
Xe, açò és una llista de tots els reixos, moros i cristians, qu'han manat ací en Valéncia des de l'origen dels temps hasða 'l dia de hui...
La llista en qûstió[modifica]
Els Reixos d'Orient[modifica]
Melcior, Gaspar, Baltasar i 'Taor Maleck, coneguts tammé com els Reixos (a seques), que -com to' lo món ja sap- eren ans:
- Des de l'Any de la Picor hasta l'any 0, poc més o manco…
El Rei de Reixos[modifica]
- Del 0 al 33, Cristo 1er (Cristo Rei pâs fiels, Xuso pâls amics)
Els Reixos Gordos[modifica]
Reqne Arrià de Tolosa de Llenguadoc[modifica]
- Ataülf (410-415)
- Sigeric (una semmaneta del 415)
- Walia (415-418)
- Teodoric I (418-451)
- Turismon (451-453)
- Teodoric II (453-466)
- Euric (466-484)
- Alaric II (484-507)
Reqne Arrià de Toledo[modifica]
- Gesaleic (507-511)
- Amalaric (511-531)
- Teudis (531-548)
- Teudisel (548-549)
- Àquila I (549-551)
- Atanagild (551-567)
- Liuva I (567-572)
- Leovigild (572-586)
Reqne Catòlic de Toledo[modifica]
- Recared (586-601)
- Liuva II (601-603)
- Viteric (603-610)
- Gundemar (610-612)
- Sisebut (612-621)
- Recared II (Tres mesets del 621)
- Suintila (621-631)
- Iudila (631-632, però no està molt clar)
- Sindila (631, encâ menos clar)
- Sisenand (631-636)
- Khíntila (636-639)
- Tulga (639-642)
- Khindasvint (642-653)
- Recesvint (653-672)
- Vamba (672-680)
- Ervigi (680-687)
- Ègica (687-700)
- Vítiza (700-710)
- Roderic (710-711)
- Àquila II (710-714)
- Ardabast (714-720 en l'exili septimànic des del 718)
Ês capitans moros[modifica]
Això ho paguen ells:
Califes de Domas'[modifica]
- Umar II (718-720)
- Iazid II (720-724)
- Hixem I (724-743)
- Walid II (743-744)
- Iazid III (sis mesets de 744)
- Ibrahim (octubre i novembre de 744)
- Marwan II (744-750)
- L'asnâ (assessinat de tots els Omeies, llevat d'Abd al-Rahman, que fuig pac Al-Àndalus) (750-756)
Emirat independent de Còrdova[modifica]
- Aþd al-Rahman I (756-788)
- Hixem I (788-796)
- Al-Hakam I (796-822)
- Aþd al-Rahman II (822-859)
- Muhammad I (852-886)
- Almundir (886-888)
- Aþd Alláh (888-912)
- Aþd al-Rahman III, «jo vull ser Califa per cónnter del Califa» (912-929)
Califat de Còrdova[modifica]
- Aþd al-Rahman III (929-961)
- Al-Hakam II (961-976)
- Hixem II (976-1000) i (1010-1013)
- Muhammad II (1009)
- Sulaiman al-Mustain (1009)
- Guerra Civil Andalusí (1009-1011)
La taifa de Valéncia[modifica]
- Entre 1011 i 1020, Mubàrack i Mussafar
- Entre 1020 i 1021, Lebil de Tortosa
- Entre 1021 i 1061, Al Mansur Abþd al-Aziz ben Abi Amir
- Entre 1061 i 1064, Aþd al-Meleck ben al-Mansur Modafar
- De 1064 a 1075, Abú Bekr ben Aþd al-Aziz, governãor toledà ,
- De 1075 a 1085, el mateix, perô en rei
- En 1085, Othman ben Abu Bekr
- De 1085 a 1092, Iaia el Iaio (de Toledo des de 1079)
- De 1092 a 1094, Jafar ben Xiraf (primer president republicà de Valência)
- De 1092 a 1102, Rodrigo Díaz de Vivar el Cið (l'amo de Monfort, Valência i Vilafranca)
- Entre 1102 i 1144 ês governaõrs almoràvits
- De 1144 a 1145, Merwan ben Jataþ el Caddy
- De 1145 a 1146, Aben Abd al-Aziz
- En 1146, Abdallah ben Saad beni Yad de Múrcia
- Encara en 1146, Aþdal·là ben Djarak al-Zegri
- De 1146 a 1147, Aþdal·là ben Saad beni Yad de Múrcia
- De 1147 a 1172, Abú Aþdal·là Muhammad Aben Mardanix
- De 1172 a 1225, governãors almohades
- De 1225 a 1230 Sidi Abú Saïd Muhammad al-Mansur (entr' el 30 i el 38 només va controlar el nord com a vassall de Joume I)
- De 1230 a 1238, Zayyan ibn Mardanix (perô només en part de la taifa)
El logo' dels valencians
El casal de Barcelona[modifica]
Des de la Reconquista hasta la mort de l'Humà, tots ês reixos valencians foren catalans (llevant de [email protected] 1er, qu'era occità):
- De 1238 a 1276, [email protected] 'l Conquistãor, l'inventor del federalisme feudal
- De 1276 a 1285, Pere 'l Gran
- De 1285 a 1291, Alfons' el Franck (o el Lliberal)
- De 1291 a 1327, Joume 2on el Just (el que va dir lo de «vall digna…»)
- De 1327 a 1336, Alfons' el Benigne
- De 1336 a 1387, Pere 'l Cerimoniós (el del punyalet)
- De 1387 a 1396, Jwan el Caçãor
- De 1396 a 1410, Martí l'Humà
L'inter-reqne[modifica]
Des de la mort del fava aquell hasta 'l Compromís en el que mos va clavar per no saber clavar bé la fava.
- Entre 1410 i 1412, sant Vicent Ferrer (el dês milacres)
La dinastia dels Trastàmara[modifica]
Al remat, el Compromís pel Reqne de Valência va passar a mans castellanes:
- De 1412 a 1416, Ferran d'Antequera
- De 1416 a 1458, Alfonso el Magnànimo, el de la'institució
- De 1458 a 1479, Jwan el Gran
- De 1479 a 1516, Ferrando el Catxotxes (dês Reixos Catòlics)
La dinastia dels Habsburq[modifica]
& la descendència dês Reixos Catòlics començava la saga dels Àustria, dits aixina perquê manãen hasða en Austràlia!
- De 1516 a 1556, Carlos l'Emperãor (i 5º d'Alemànya)
- De 1556 a 1598, Felipe 'l Pudent (el de l'Escorial)
- De 1598 a 1621, Felipe 'l Piadós
- De 1621 a 1665, Felipe 'l Gran
- De 1665 a 1700, Carlos el'Əmbruixat, al que li faltãen dos Regonets
Un 25 d'abril qônsevol…
La dinastia dels Borbons[modifica]
D'ací en avant ja és quan mos van fotre pero bé, & una família de gavatxos españyolißants:
- De 1700 a 1724, Felipe 5º el fill de p… esteee… vull dir… l'Animós
- Entre 1704 i 1707 tammé ho va ser Carlos el'Arxiduc Carles
- Durant 1724, Loís 1º
- De 1724 a 1746, Felipe 5º âtre nano (per si no n'havíem tingut prou)
- De 1746 a 1769, Ferrando 6º
- De 1769 a 1788, Carlos 3º, «el millor alcalde de Madrið» (el del conyac)
- De 1788 a 1808, Carlos 4º
- En 1808 Ferrando 7º el Deseat
- De 1808 a 1813, Pepe Botella (que no era borbó ni borratxo, perô sí gavatxo i germà de Napoleó)
- De 1813 a 1833, el Ferrando âtra vegâ
- De 1833 a 1868, Isabel 2ª (reina âs tretz' anys)
- De 1870 a 1873, Amadêo de Savoia (que tampoc era borbó, perô cau entremig)
Entre 1873 i 1874 va estar la primera república valenciana, que va durar contr' a penes un any
- De 1874 a 1885, Alfonso el Pacificãor
- De 1885 a 1931, Alfonso Llapissera (el pornoaddicte)
- De 1885 a 1902 li va governar sa mare, que tammé li dîen MariaCristina
La 2a República[modifica]
- De 1931 a 1939 va estar la segona república valenciana, & capital en Valéncia
La dinastia franquista[modifica]
Saplana, qu'en glòria estiga
- De 1939 a 1975, Franco 1º (que tampoc era Borbó, perô sí «cabdillo»)
- Des de 1975, Juan Carlos el Campetxano i els seus virreis, cada un pitjor que l'anterior:
- De 1978 a 1979, Albiñyana el Breve
- De 1979 a 1982, Enrique Monsonís, el de l'almassent de taronges
- De 1982 a 1995, Joan Lerma
- De 1995 al 2002, Eduardo el Rei del Mambo
- Del 2002 al 2003, Jose Luiso Livas
- Del 2003 al 2011, Paquito Camps
- Del 2011 al 2015, Alberto Fabra Moniato
- Des del 2014,
Felipe 6ºLeti' la Trepa- Del 2015 a 2019… Ximo Fuig? Enric Morrera? Mònica Ultra? Pablo Iglesias?
Âtres reixos mai coronats[modifica]
A esta llista de reixos oficials caldria afegir els siguients:
- Eliseo 3 i 4, virrei de Catalunya en Valência
- Elvis 1er, el Rei
- Burguer' King, rei dês valencians pel cànvit
- Pelé (que no ha de ser confòs amb Melé) o Rei
- Ês reixos carlistes
Vincles forasters[modifica]
- La mateixa llista, més curta, perô en la Viquipèdia