Illes Balears
Este artícul necessita un PAI pâ remossar-lo i allargar-lo, si teniu collons i ganes de fer algo, termineu-lo
«Donde està mi mochila!!! Ibiza, fiesta!!»
(Pocholo)
«Seria maravilloso, viajar hasta Mallorca...»
(Madrilers)
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Fitxer:Mapeta | |||||
| Dades estadístiques | |||||
| País | Alemspanya | ||||
| Capital | Palma auf Majorca | ||||
| Idioma oficial | Algaidí, castenallo, indoeuropeu i restos de balear a un tal Calviar Iraní | ||||
| Població
- Total (2005)
|
Alemanys, anglessos, i alguns balears.
| ||||
| Gentilici | Balear, mallorquí, alemany, suec, anglès, eibissenc, potxolo; | ||||
| PIB per càpita | EU€ Depén de la càpita | ||||
| Himne | |||||
| Molt Honorable (president) | Schiscko Antik, tant o més que el Rei Joume 1º (SPD) | ||||
| Pastatut | Coprincipat germano-espanyol | ||||
| www.ultramerkelilland.ge | |||||
Les Illes balears (En alemà i oficialment Balemerkkel Ilands) són unes illes que estan al mar entre Espanya i Botàlia.
Geografia[modifica]
Pos són com unes illes. Són quatre i estan rodetchaes pel mar per tots ês costats.
Formentera[modifica]
La més xocotinga. És de llarga com de Sueca a Silla. Només té una carretera i molt de fardatxo (per totes bandes, et descuides i t'han furtat l'asmorzar).
Eibissa[modifica]
Eibissa (En alemany Ibbizajen) és planeta i està dividida per una autopista de costat a costat, la seva poblacio es distingeix perque esta plena de Pocholos formant una raça apart que es la pocholica.
Mallorca[modifica]
És de les més grans, és tota planeta, amb molts hotels i tal però endespués al nort té unes montanyes que tela marinera li diuen tramontatana, perque estan al nort i en dialecte local nort se'n diu ixina, te un aeroport d'entrenament de suicides etarrocatalanistestalibans
Menorca[modifica]
Menorca, (en alemà Lesserca) era una illa anglessa fins que ês espanyols la canviarem per Gibraltar. Té mar per tots ês costats. Aznar estiuejava allí después d eque no li agradara Orpesa del mar.
Història[modifica]
Pareix que els primers alemanys van arribar a Mallorca i Menorca pac'allà l'any 7.000 abans de Sant Joan Fuster. A Eibissa i Formentera arribaren uns mil·lenis después, quan ja havien plenat de talaiots en primera línia de platxa les atres dos illes. Andespués aplegaren els griegos, els fenicis, els cartaginesos (antepassats de Saplana, Pérez-Revorde i Luis Fernando Cartagena), els romans i tot això. Però, vet ací que al segle IX o per ahí els moros es donaren compte de lo bé que es vivia en les illes, sense que ningú et molestara, i allà que se n'anaren, omplenant-ho tot de figueres i de pobles ascomençats en Beni-.
Però Joume I, anvejós de tanta ditxa, els va fotre el paradís en cap d'any de 1229 (als moros de Menorca els deixà vora 50 anys més en règim de lloguer). Total que els moros foren aufegats o venuts com a esclaus i els catalans arribaren en massa, es feren vinga casetes baixes i blanques i visqueren aïllats hasta que'n el segle XVII uns quants se'n tornaren pac'a la península, en concret a La Marina (Pedregué, Tàrbena, Famorca i 'ixos llocs valencians on parlen raro), aprofitant qu'als moriscos valencians els havien arreat també la patà al cul.
Durant el segle XVIII Menorca es convertí en colònia d'Anglaterra, d'on ha quedat la tradició de donar mà per l'esquerra quan es jua a les cartes i de amborratxar-se amb gin Xoriguer.
Al segle XX els alemanys reclamaren lo qu'era seu en la prehistòria i ocuparen novament les illes. Formentera, però, se l'han quedà els italians del nord, que no saben 'ixos ni res.
Al segle XXI, quan el rei magnat era el Molt inundable Jau, me Matas, (del Partido Popular de la Región de las Playas), com vîa qu'els valencians els passaen huit mil pobles per avant en protxèctes com Terra Mística o Tressillos Ribadura, es posaren com els topos i, en no res, fagueren un metro indundable, en gondoleros portats directament de Blenècia. El servici se parà quan els nadius alemanys se donaren cónter que no podien agarrar el sol. Antonces, el Ejèrcit Populà de l'Ensaimà agarrà al Molt Inundable i li arreâren una patà pel cul. Conten que s'han trobat indissis de que s'està per Santa Belinda Washington, a la comarca de la Marina, aquella a la que els Village People li dedicaren una cansó.
Des d'antonces hi ha un Txoan Lerma II, però de poble, en una conspiració entre Angela Merkel i el Mãestro Lechal
Institucions de Govern[modifica]
BYUUYUYYYYYYTGHYTGHUYGHUGHGJMLKMKJ
Divisió Administrativa[modifica]
Les illes balears ja estan molt dividies per a dividir-les més encâ. Per això s'agafen les divisions naturals.
Províncies[modifica]
Infraestructures[modifica]
Peaso aeroport que tenen en Mallorca. El nom de l'aeroport és Son Sant Joan, en honor a Sant Joan Fuster. Fins i tot, l'aeroport ha siut utilitzat per la CIA per âs seus desplaçaments.
Ports també té uns quants i ferrys i tal, però res en comparació a l'aeroport.
Mijos de comunicació[modifica]
El principal mig de comunicació és la paraula. De premsa escrita hi ha el Costa Mallorquina Nacrichten, que es ven molt però es llig poc.
Cultura[modifica]
De cultura van justets. Massa bon temps fa pa' posar-se a fer cultura.
Llengua[modifica]
Es parla el baleàric i l'alemany (i el botalià a Formentera). El baleàric és una llengua que prové del valencià. La portaren els catalans a l'Edat Mitjana, però com el català vé del valencià, puix el baleàric vé del valencià. El baleàric es quedà aïllat durant molt de temps perqué allí no 'nava ni Cristo i ara als catalans i valencians mos costa d'antendre'ls (sobretot als menorquins que fan una barreja d'àrap, anglès i baleàric antic).
Tradicions[modifica]
Pos no tenen bones tradicions ni res els baleàrics. Ho fan tot molt aspaiet, que 'ixa és una molt bona tradició i quan arriben les respectives festes regionals s'amaguen i no fan massa roïdo per no molestar als turistes, que els donen de mintxar.
Tenen uns tratxes típics molt bonicos, i a Eivissa tenen els de drag queen, que lluïxen molt.
Gastronomia[modifica]
Destaquen les ansaïmães mallorquines. Els moros no'n poden mintxar perquè estan fetes de sagí de porc, lo qu'ha impedit que la ansaïmadera siga la major indústria alimentícia del món, per damunt dels Mars i tot (en lo llèpols que són els moros...).
Del porc també trauen la sobrassà, que està molt bona (i angreixa molt és molt saludable).
El corder també els agrâ en deliri als baleàrics.
