Guardamar

~ ¡Ojo! Est' artícul va sobre el Guardamar del Segura; pâl de la Safor, aneu a l'Alquerieta ~

Atenció atenció! Est' artícul està escrit en català de mosatros diferent al valencià-valencià guardamarenc.

«De Salses a Guardamar
i de l'Alguer a Frague
no n'hi hai dintre la mar
pex tan bo nel món entregue»
(popular i intrâsferible)

Guardamar és un poble mariner i hortolà de la comarca del Camp d'Èlltx que, actualmen', se troba dintre la comarca d'Oriola, per lo que se'l conêx oficialmen' com Guardamar del Segura. Les seus habitants se diuen guardamarencs' com u demostra es ditxos gloriosos: guardamarenca, fina i flamenca (si està bona) i "guardamarenca, cul de penca" (si està malaltosa).

Per qué es de Guardamar xarrem com xarrem

Guardamar és l'últim poble més p'ençà del món conegut a on es parla el valencià de Guardamar: la llegenda diu que Déu, quan arribà a Guardamar digué: "Ia u fiu tot, estic fartet i no puc més". En conte de baixà de la Serra el Molar on viuen les molarenques les va dir as guardamarencs «Apanyeu-vo'n com pugueu!», i per astò en diuen una en valencià de Guardamar i l'âtra en panotxo de l'Hortò d'Oriòlò.

Pâ dexà-ho acabaet d'arrematar, el dia que vingué Juanito Lerma quan era Presiden' de la Generalitat des Valencians, que se troba en un poble llunt-llunt que se diu València i a on fan teronges, digué que Guardamar era el darrê poble del País Valencià i claro, havé de sortir escopetat i cametes ajueu-me, perqu'ês oriolans i es "torrevejeros" qâsi se'l carreguen...

From Valenciclopèdia, a Wikia wiki.