Comunitat Valenciana

De Valenciclopèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

«Cony, que's açò?»
(Sant Joan Fuster)


«Comunitat Valenciana, nom històric de l'històric Regne de Valência i de sa concepció moderna de País Valencià»
(Pastatut)


«Si els membres d'una comunitat són comuneros, vixca la Comunitat Valenciana!!!»
(Un Anarquista)



Comunitat Valenciana o Pastís Valencià
Senyeradelacapi.JPG Xé-neralitat.JPG
(En detall) (En detall)
Localització
Fitxer:Mapeta
Dades estadístiques
País Expanya o no, no se sap.
Capital Valência
Idioma oficial Valencià, castenallo i indoeuropeu
Població

 - Total (2005)
 - % d’Espanya
 - Alcaldes corruptes

Valencians, àraps, catalans amagats i Murcians.
123%
5 alcaldes/km²

Gentilici Valencià/ana/anus, Poble de les províncies Valencianes segons el Pastatut;
PIB per càpita EU€ -12.380
Himne Himne Rechional
Molt Honorable (president) Paquito Camps (Partido Popular de la Región de la Naranja)
Pastatut Com si no hi haguera
Diada (Dia de la CV) 9 d'Octubre (Dia dês valencians, entrâ JoumeI a Valência)
esta nostra Comunitat


La Comunitat Valenciana (en valencià i no oficialment Regne de Valéncia) és una comunitat de l'est d'Espanya, el sud de Catalunya el nord del Levante-Sud i l'oest de les Illes Balears.

Geografia[modifica]

veja Geografia de la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana te forma de botifarra, amb un círcul al costat, al qual anomenenm racó d'Ademús. Al seu est té mar, condició que ah permés als especulaors cosntruir muntonaes d'apartaments i a l'oest en té muntanyetes tot i que no molt altes. Les més important serien el Penyagolossa, l'Aitana, el Puij Campana, el Montcabrer tot a floretes, el Monduberni, i el Montgó. El cim més alt de la CV unida és el Penyagolossa perô hi ha un atre que no m'enrecorde ara com es diu en Ademús.

Detaquen les seus marjals on els nostres polítics estan dessecant-les per a cosntruir camps de golf estan portant a terme labors de conservació. Destquen les marjals de Pego, Torrevella i de Santa Pola, l'Albufera, i la marjal del moro en Sagunt a escena.

També tenim dos isles, la de Tabarca i les Colombretes, a part de cudols dispersos pel·lamar.

De rius estan: el més gran i cabró el Shuquer o Chuquer (que naix a Ojuelos de Valdeminguete és important), el Túria un altre cabró, el Millones i el surenyo Segura que més parex una cloaca, i el Serpis il Palancia. Ês atres son massa poca cosa i no cal possalos.

Història[modifica]

señyera de lutxa de la comunitat valenciana

La Comunitat Valenciana nasquè en els anys 70 al sí d'una família catòdica, apostòlica, romana i més ben poc valenciana. Els pares de la pàtria foren varis perô destca Sent Gonçalissondo. En un principi manà l'UCD i uns malèfics atemptaren contra Sant Joan Fuster perô en poc de temps ês socillestos ja assoliren el govern comunitari. Estos vullgueren implantar un govern comunista i per ad açò acceptaren el nom Comunitat Valenciana, per a que al canviar el logotip en el palau de la Xé-neralitat Valenciana foren menys lletres que pagar. Des d'entonses s'implantà el valencià en les escoles i açò feu que Saplana diguera la famosa frase Valência de pero si lo que mi hijo estudia en clase no es valenciano, es catalán. Per això ês valencians triarem President a Saplana. Endespués vingué Jose Luiso Livas que no feu molta cosa i ara per ara ne tenim a Paquito Camps.

Institucions de Govern[modifica]

Divisió Administrativa[modifica]

La CV té províncies, feudos, comarques, municipis, dsitrictes (en ciutats grans), barris, zones, carrers, patio, piso, porta i "cuartos".

Províncies[modifica]

Infraestructures[modifica]

Ês valencians tenim una autopista de pagament a Barcelona i una de no pagament a Madrit.

Casualment ens estan construint l'Ave a Madrit tammé. De Rodalia Sercanies es diu que tambe anian.

Ês aerioports que destaquen són el de l'Altillo, el de Manises i el de Fabra-Castelló-Marina d'Or.

La CV tammé té molts ports que comuniquen la CV emb el més enllà, i que s'expandixen a una velocitat de [math]\displaystyle{ 2·10^{50} }[/math]km/h.


Mijos de comunicació[modifica]

La CV té molts mijos de comunicació. En televisió destaquen erretevevé. En format escrit la Comunitat Valenciana disfruta de varis periòdics d'elevada rellevància, tals com Levante-BMV,desINFORMACIÓ a Alicant i Les Provençudes.

Per internet no tenim res que destacar més que esta Valenciclopèdia, Xiquetalemany i l'honorable tio Fredo.

Cultura[modifica]

La CV és una de les més distingides dês voltants en quant a cultura. Açò potser es dega a que l'Altíssim aixina ho vullgué.

Llengua[modifica]

La llengua pròpia dês valencians és el valencià. Molts diuen que és el català perô no argumenten motius filològics i científics per a demostrar-ho. El valencià es dividix en el dialecte Balear, Català i Valencià Central i del Nord

Tradicions[modifica]

Ês valencians tenim moltes tradicions, tals com les Falles, les Hogueres o les Gaiates. Atres tardicions valencians de renom i que no són compartides per atres pobles de la península són per etxemple la Muixeranga i la Muixefalla una varietat on es crema als integrants de la torre humana.

Tamé està la pilota (valenciana, que mai catalana), juar al truc, fer paelles, fer paelles gegants, tocar al tabalet i la donsaina o en el seu defecte a una Banda Unió Musical i la pòlvora, en traques, mascletaes o castells o com diuen ne'Canalnueve, focs d'artivici.

El Miseri[modifica]

El Miseri d'Elig és una obreta de teatre Matrimoni de la Humanitat que se fa tots ês anys en Elx. Sembla que quan acaba els actors passen una raig que fa que ningú recorde on ha estat i això fa que a l'any següent torne a ser un misteri.

Moros i Cristians[modifica]

Recreació de la guerra d'Irach, que es fa cada any en molts dês pobles de la CV perô dels quals destaca el d'Alcoi, perque és el més bonico. Hi ha una gran polèmica perque només les dones en poden participar i els homes reclament sa presència en tant ancentral festa.

Gastronomia[modifica]

Ês Bons Valencians, solen menjar paella o en el seu defecte un derivat de l'arròs. Destaca tammé el xocarròs unflat de Consum i tots ês prodctes Hacendado de Mercadona.