A San' Vicent

Atenció atenció! Est' artícul està escrit en apitxat llirià.

«¿De Liria y bobo? !Échale un trobo!»
(popular del Villar)

...pôs el poble d'estos no apareix!

Xe mâ, A San' Vicent és una canció popular lliriana que cantãen els d'Allioli en el seu únic disco i que, com Benissa, casa Feliu, diu qâsi tots els pobles de la seua comarca; açò és la versió ampliâ que va fer Toni de l'Hostal en el Casal [email protected] Faller de Llíria & coþletes agarrães d'Els pobles valencians es peguen els uns & els âtres de Sanchis Guarner:

Ara qu'estem tots de festa

i n'hi ha bona companyia,

se n'anem a San' Vicent

caminant per l'Avenida;

el Mwlló del Pla de l'Arc,

San' Miquel i la Torreta:

ells són els tres testimonis

dels anys que Llíria està feta.

Qu'ənta la mar te se trague

i un gos te rosegue els ossos,

i la Lloma de la Buitrera

te caiga damunt a trossos...

Benissanó, poble antic:

les parets són d'algepsons;

pensan'-se qu'era Madrið,

era un niu de gafarrons.

Diuen que Llíria és la glòria

i Benaguasil el cel;

la Pobla és el purgatori

i Benissanó l'infern;

dicen que te vas, te vas

al triste mas de Casinos,

a beber agua de rambla

i a quemar leña de pino...

Dolç com la mel és l'arrop

qu'en Benigani' es fabrica,

però guanyar-los no pot

als torrons de gat de Llíria.

En Llíria són uns fartons

qu'es mingen la cansalâ

i, en Benaguasil, la conna,

perqu'és gent desfargalâ.

En les hortes de Casinos

diuen qu'el blat s'ha afollat:

la culpa la té l'oratge,

qu'ha plogut i ha pedregat.

El justícia de Casinos

diuen que no té bigot

i el dimoni dels obrers

han fet el campanar tort.

Marinas ya no es Marinas,

qu'es un corral de ganado:

tienen la campana rota

y el campanar esmochado.

En el poble d'Olocau

enguany no correran bous,

que hi ha hagut mala collita

de mangranes i codonys.

En Olocau to' són caus,

en Marines to' són figues

i en Gàtova posen l'olla

pâ catorze o quinze dies.

Per a lletjos, en la Pobla;

les Ventes, gent de muntó;

per a sords de conveniència,

el sord de Benissanó.

I els de Pedralba i Bugarra,

redéu quê fotuts que són,

que porten a san' Antoni

panxa amunt i cara 'l sol...

Llíria és poble d'artistes,

de músics i d'escultors:

si vols triar eł mareges,

igual té Clarí qu'Unió;

les xiques del Barranquet

totes són caragoleres:

tenen la panxa rasposa

de pujar a les moreres;

les xurretes del Villar

al cresol diuen candil;

a la finestra, ventana;

i, al jolivert, perejil...

Adéu, casa de Joan,

Carril i casa de Carlos:

ja həm acabat & la'oliva

i ara anem a apedaçar-mos;

adéu, la Canyâ del Comte

i el barranc de par en par;

i la Bassa de la Canya

i el Racó del Colmenar:

adéu, San' Miquel de Llíria,

i les beates tammé,

que jo me'n vaig a Valéncia

i Déu sap si tornaré...

Estes coses que jo cante

totes són de veritat:

açò són els antics gojos

que li cantãen al sant:

San' Vicent, quan vingué a Llíria,

predicà en la'Olivereta

y'ixe dia mos va dir

que la font no estava seca;

les paraules textuals

que mos va dir san' Vicent:

«la font creixerà o amainarà,

perô l'aigua mai faltarà!»

Les paraules textuals

que mos va dir san' Vicent...

-I aixina ha segut,

perquê la font

ha crêxcut i ha amainat,

perô l'aigua mai mos ha faltat!-

Font de San' Vicent de Llíria,

cada dia vaig i bec;

si un dia la font se seca,

vaig a morir-me de set.

Vejau tammé

• Benissa, casa Feliu (Diània)
• De Pedreguer a la Xara (el Marquesat de Dénia)
• El tio Pep se'n va a Muro (universal)
• Tenim en Llíria carrers (Saó)

Vincles forasters

• Floqup del Rojo Separatista